phpThumb_generated_thumbnail
Abril

La joia de l’Europa Barroca

La sonata en trio, en el període barroc, fou el gènere de composició de cambra més reeixit per les possibilitats de diàleg entre els diferents instruments. L’ús de la flauta i del violí permet als compositors disposar d’una paleta tímbrica més gran per crear noves sonoritats i textures. En aquest programa presentem diverses declinacions que aquesta forma concreta va prendre en les mans més expertes dels principals compositors del segle XVIII. Des del refinat contrapunt de C. Ph. E. Bach passant per l’estil compositiu particular de Handel i Telemann, fins a l’estil típicament venecià de Vivaldi. El programa es completa amb dues sonates per a instrument solista: la famosa sonata n. 7 per violí i baix continu de Corelli, i la bella i refinada sonata per a flauta, de C. Ph. E. Bach. 

La sonata en trío, en el período barroco, fue el género de composición de cámara más exitoso por las posibilidades de diálogo entre los diferentes instrumentos. El uso de la flauta y del violín permite a los compositores disponer de una paleta tímbrica mayor para crear nuevas sonoridades y texturas. En este programa presentamos diversas declinaciones que esta forma concreta tomó en las manos más expertas de los principales compositores del siglo XVIII. Desde el refinado contrapunto de C. Ph. E. Bach pasando por el estilo compositivo particular de Handel y Telemann, hasta el estilo típicamente veneciano de Vivaldi. El programa se completa con dos sonatas para instrumento solista: la famosa sonata n. 7 por violín y bajo continuo de Corelli, y la bella y refinada sonata para flauta, de C. Ph. E. Bach. 

The trio sonata, in the Baroque period, was the most successful genre of chamber composition due to the possibilities of dialogue between the different instruments. The use of the flute and violin allows composers to have a larger timbral palette to create new sounds and textures. In this program we present various declensions that this specific form took in the most expert hands of the main composers of the 18th century. From the refined counterpoint of C. Ph. E. Bach through the particular compositional style of Handel and Telemann, to the typically Venetian style of Vivaldi. The program is completed with two sonatas for solo instrument: the famous sonata no. 7 for violin and basso continuo by Corelli, and the beautiful and refined sonata for flute, by C. Ph. E. Bach. 

La sonate en trio, à l’époque baroque, était le genre de composition de chambre le plus réussi en raison des possibilités de dialogue entre les différents instruments. L’utilisation de la flûte et du violon permet aux compositeurs de disposer d’une palette timbrale plus large pour créer de nouveaux sons et textures. Dans ce programme, nous présentons diverses déclinaisons que cette forme spécifique a prises dans les mains les plus expertes des principaux compositeurs du XVIIIe siècle. Du contrepoint raffiné de C. Ph. E. Bach en passant par le style compositionnel particulier de Haendel et Telemann, jusqu’au style typiquement vénitien de Vivaldi. Le programme est complété par deux sonates pour instrument soliste: la célèbre sonate no. 7 pour violon et basse continue de Corelli, et la belle et raffinée sonate pour flûte, de C. Ph. E. Bach.

 

Francesca Salvemini, Flauta

Anna Urpina, Violí

Eva del Campo,Clavecí

Nicola Brovelli, Violoncel

 

Programa

G.Haendel (1685-1759)

Trio sonata en sol menor

C.Ph.E. Bach (1714-1788)

Trio sonata en si menor

C.Ph.E Bach (1714-1788)

Hamburger Sonata per flauta i baix continu

A.Corelli (1653-1713)

Sonata n. 7 per violí i baix continu

G. Ph. Telemann (1681-1767)

Trio sonata en mi menor

A.Vivaldi (1678-1741)

Trio sonata en re menor